8) Reflexió final

1. Valoració del desenvolupament del PLE.

Una de les primeres tasques a realitzar de l’assignatura Mitjans i Recursos Tecnològics fou crear el PLE de l’assignatura amb l’eina SymbalooEDU, fins el moment desconeguda per a mi.

El que vaig fer fou crear un webmix acadèmic, un webmix personal i un webmix de notícies o de feeds de l’assignatura (RSS).

Pel que fa al webmix acadèmic, hi inclou elements d’ús formal.  Aquests són:

·        eines d’informació i de consulta com per exemple enllaços a diccionaris, traductors, planes web de la UIB o de la UAM, Youtube,..

·     eines per a crear i/o compartir continguts, com poden ser Prezi, , Google Drive, Dropbox o Soundcloud.

·         eines d’interacció amb els altres, com per exemple Twitter, SlideShare o Blogger.

Tots aquests estan organitzats en diferents categories, les quals es diferencies les unes de les altres amb colors.

El meu PLE es mantén pràcticament igual que quan el vaig dur a terme per primera vegada, ja que només hi he afegit Youtube i Soundcloud, que els vaig emprar tant per a cercar i consultar informació el primer, com per a compartir el nostre material audiovisual i d’àudio amb la resta de companys ambdós. L’SlideShare el vaig introduir també ja que l’havia emprat per a compartir totes les Guies Didàctiques a la meva Carpeta d’Aprenentatge.

Tot i no haver emprat mai el Symbaloo fins el moment de dur a terme el primer taller i de no haver-lo emprat més que en aquesta assignatura, consider que és una eina molt útil perquè així, organitzes i estructures els teus webmixs per a disposar dels diferents accessos  a qualsevol part del món i des de qualsevol dispositiu.

WebMix Acadèmic (abans):

WebMix Acadèmic (després):

2. Valoració de les activitats realitzades

Al llarg del quadrimestre la meva companya Maria Sampol Hernàndez i jo hem realitzat un total de 5 activitats de manera conjunta, totes elles relacionades amb la temàtica del projecte: “Els meus pobles: Poznan”.

A continuació us explicaré de manera una mica més detallada cada una d’aquestes activitats: 

·         Activitats interactives:

Aquest taller consistia en conèixer diferents softwares per a la creació d’activitats interactives i després analitzar-los detalladament per a seleccionar el que consideràvem més adient per a crear activitats interactives. La nostra decisió fou realitzar-les amb Educaplay, una plataforma on-line i gratuïta. El que vàrem fer fou crear dues activitats d’exercitació: un mapa d’Europa interactiu on l’alumnat havia d’anar situant els països prèviament estudiats i una activitat de mots encreuats, on l’alumnat havia d’escriure el nom de la ciutat polonesa corresponent.

Tot i conèixer prèviament aquesta eina, fins el moment mai l’havia emprada. Després de realitzar aquest taller, he après a crear activitats educatives que consider que poden resultar atractives i creatives per als infants. 

·        Materials auditius: Podcast d’àudio

En aquesta activitat es tractava d’escollir un editor d’àudio per a  crear un arxiu d’àudio que integrés un fons musical i una gravació de la pròpia veu. La nostra decisió fou realitzar-lo amb Audacity, un editor de gravació i edició de so lliure. El que vàrem fer fou crear un àudio que representava ser un programa de ràdio que comptava amb tres parts: una introducció al programa de ràdio, una zona principal i una conclusió o acomiadament, sempre incorporant la pròpia veu de tots els membres del grup i efectes de so. Per a fer-ho, prèviament vàrem escriure el guió (primer marcant els efectes de so, de música i de veu i després redactant els elements necessaris per a comprendre l’obra) i seguidament produírem l’àudio. Finalment vàrem publicar l’arxiu d’àudio a SoundCloud.

Cal dir que en altres assignatures ja havia emprat aquest editor de gravació i que per tant ja en tenia nocions bàsiques. No obstant, després d’aquest taller he après, entre d’altres coses, dos aspectes que magradaria destacar. El primer d’ells és la importància de dur a terme el guió tècnic per a fer un treball més eficaç, elaborat i complet. A més, he estat capaç de veure l’aplicació pràctica de l’àudio que es pot fer a l’Educació Primària, aprofitant totes les aportacions didàctiques. 

·        Presentacions multimèdia interactives

Aquest taller consistia en crear una presentació multimèdia interactiva que fos creativa i que introduís elements de disseny a una presentació, element multimèdia i elements de desplaçament a una presentació. En aquest taller l’eina que havíem d’emprar era el Power Point.

El que vàrem fer fou realitzar una presentació simulant el recorregut que segueix la processó que es celebra el Dia de la Independència a Poznan.

Tal i com vaig explicar a l’entrada de la meva Carpeta d’Aprenentatge, tot i ja haver emprat el Power Point, mai ho havia fet introduint-hi tots els elements que hi vàrem incloure. Aquest motiu em va fer dedicar més atenció i esment a l’hora d’emprar el Power Point, fet que em va permetre conèixer-lo i saber-lo utilitzar més detalladament. 

·          Materials audiovisuals. Vídeo

L’activitat consistia en crear un muntatge de vídeo, inserint-hi títol, imatges, fragments de vídeo, transicions adequades i sonorització. La nostra decisió fou emprar l’iMovie com a editor de vídeo, ja que és el que ens ve per defecte en els nostres ordinadors.

Així doncs, vàrem dur a terme el guió, vàrem gravar i vàrem muntar un vídeo que es tractava d’una simulació del que es tracta que facin els infants, mostrant els 3 punts emblemàtics de la ciutat de Poznan.

Abans de realitzar aquest taller ja havia emprat aquest editor de vídeo per a fer vídeos personals. No obstant, a l’igual que he comentat amb l’àudio, , després d’aquest taller he après, entre d’altres coses, dos aspectes que magradaria destacar. El primer d’ells és la importància de dur a terme el guió  per a fer un treball més eficaç, elaborat i complet. A més, he estat capaç de veure l’aplicació pràctica del vídeo que es pot fer a l’Educació Primària, aprofitant totes les aportacions didàctiques que ens brinda.

3. Habilitats i estratègies per a la gestió de la informació. 

Segons J.Tramullas (2012), la gestió de la informació consisteix en col·lecció (creació i adquisició), gestió i publicació d’aquesta.

Així doncs, per a col·leccionar aquesta informació, he emprat bàsicament:

· Educaplay, Audacity, PowerPoint i iMovie, eines amb les quals he realitzat cada un dels tallers i amb els quals per tant he creat.

· el WebMix Acadèmic, on hi reunia tots els elements que em resultaven interessants en el meu procés d’aprenentatge, ja que reunia i organitzaves les eines que empr normalment

· el Twitter, ja que a més de saber què publicaven els meus companys amb el hastag #mrtpeae1 em vaig encarregar de seguir els perfils que em resultaven d’interès

· A més, també he anat navegant per la xarxa per a saber si hi havia alguna informació d’interès.

·  els blogs que seguia o els blogs de la resta de companys

Pel que fa a la gestió d’aquesta, tal i com he mencionat anteriorment:

· Twitter, ja que podia gestionar i controlar els repositoris d’informació mitjançant els hastags

· WebMix Acadèmic, perquè a més d’accedir a la informació a través d’aquest l’anava gestionant per al futur.

Finalment, i en referència a la publicació d’aquesta, he emprat, bàsicament:

· Dropbox, on hi vàrem publicar la primera Guia Didàctica o les imatges de la Presentació Multimèdia, per exemple

· YouTube, on hi vàrem publicar el material audiovisual

· SlideShare, on hi publicàvem totes les Guies Didàctiques o la Presentació Multimèdia Interactiva

· Twitter, ja que publicava totes les entrades que feia en la meva Carpeta d’Aprenentage.

· Soundcloud, on vàrem publicar-hi l’arxiu d’àudio

4. Habilitats i estratègies per a la connexió amb altres.

Ja que he duit a terme l’assignatura a distància, la connexió amb altres (companys/es i professora) ha estat essencial per a poder seguir el fil de l’assignatura. És així perquè ja que no assistia a les classes, havia de mantenir-me en contacte amb els altres per a estar informada del que havien fet.

Les principals eines que he emprat han estat:

· Twitter, ja que podia veure què publicaven els companys i les companyes i aquests podien veure què hi publicava jo. A més, vàrem dur a terme l’#edubate, on interaccionàvem els uns amb els altres

· La UIBDigital, on empràvem el Fòrum general de grup per a que tant l’alumnat com el professorat pogués comentar aspectes de l’assignatura i el Fòrum de Comunicació individual amb la professora

· Els Blogs, que tot i en el meu cas no haver-ho fet, es poden fer comentaris.

· El Facebook, que tot i no haver-lo treballat en l’assignatura m’ha servit d’ajuda per a mantenir-me en contacte amb els companys i companyes.

5. Utilitat dels aprenentatges adquirits sobre la utilització de les TIC  i la possibilitat de transferència a l’educació primària, a la meva formació com a professional de l’educació i a altres àmbits.

D’entre totes les eines que hem anat emprant en els diferents tallers, tal com he mencionat en el taller corresponent, n’hi havia de conegudes per a mi i d’altres de totalment desconegudes.

No obstant, tot i conèixer-les, en la majoria dels casos en tenia tan sols nocions bàsiques, ja que les emprava bàsicament durant el meu temps lliure. A més d’aprofundir en el coneixement d’aquestes eines, el més important és que he après com emprar-les en la meva futura professió com a docent.

Aquest aprenentatge consider que és del tot útil principalment per una sèrie de motius. En primer lloc, perquè saber com emprar aquestes eines per a elaborar materials diversos ens brinda una ampli ventall de possibilitats. I és que si és el propi docent qui dissenya les activitats, les podrà adaptar a l’alumnat: al seu nivell acadèmic, als seus interessos i a les seves necessitats, a diferències de si s’empren materials estàndards presents a Guies Didàctiques del Professorat, per exemple. A més, ja que hem conegut diverses eines, això ens obri les portes cap a la varietat, ja que es presenta la informació als infants per diferents canals (visual, auditiu o audiovisual) i de forma variada i diversa, el qual possibilita escapar de la monotonia i així despertar la curiositat i les ganes d’aprendre dels infants. Així, amb una correcta planificació, es poden obtenir materials creatius, visuals, clars i organitzats per a emprar a l’Educació Primària, els quals seran de gran utilitat dins l’aula.

A més, si el que ens interessa és que siguin els propis infants que realitzin aquests materials, per exemple per a explicar un tema, aconseguirem potenciar la seva expressió, ja sigui oral, corporal o gestual; a més de provocar experiències i evocar emocions variades.

6. Reflexió final sobre el meu aprenentatge en aquesta assignatura.

Tal com he mencionat anteriorment, aquesta assignatura m’ha permès conèixer les nombroses possibilitats educatives que ens brinden les TIC.

Així doncs, després d’haver cursat aquesta assignatura, pens que soc capaç d’integrar, en un futur, les TIC en una aula de Primària. És així perquè he après a crear recursos a través de diferents eines TIC, així com a avaluar-los i acompanyar-los d’una planificació i proposta didàctica per a poder-los aplicar correctament en una aula d’Educació Primària.

En conclusió, el meu aprenentatge en aquesta assignatura crec que em possibilitarà millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge i la meva tasca com a futur docent.

A més de l’àmbit educatiu, ja que com he mencionat en diversos casos empr alguna d’aquestes eines en el meu temps lliure o d’oci, també hauré aprofundit en el coneixement de la utilització d’aquestes, la qual cosa em servirà també personalment.

7. Valoració sobre l’estratègia metodològica de l’assignatura.

L’estratègia metodològica d’aquesta assignatura es basa en la presentació dels continguts, els quals seran aplicats posteriorment en la creació de diferents activitats pràctiques, acompanyades d’una Guia Didàctica, totes elles relacionades amb el projecte escollit a principi de quadrimestre, totes elles incloses en la Carpeta d’Aprenentatge i distribuïdes entre els companys de curs mitjançant el Twitter.

Cal dir, però, que dins la metodologia de l’assignatura tan sols he participat en les activitats no presencials, és a dir, en la realització dels diferents tallers i en el treball autònom i individual mitjançant la informació oferta en el Campus Extens.

En conclusió, una metodologia basada en la nostra pràctica.

Des del meu punt de vista, és una estratègia metodològica molt adequada pel que és l’assignatura. És així perquè si del que es tracta és que sapiguem emprar les tecnologies de la informació i de la comunicació, la millor manera de fer-ho és aprendre fent-ho. Així doncs, duent a terme tots els tallers que hem elaborat, ho hem aconseguit. A més, el fet que totes les activitats hagin d’anar acompanyades d’una Guia Didàctica crec que és molt útil ja que així planifiques correctament la proposta didàctica, per a que l’aplicació posterior sigui el més acertada possible i el més ajustada a les intencions prèvies.

Finalment, i tal vegada més referit a l’organització de l’assignatura, ja he mencionat que forma part de Campus Extens, com la gran majoria d’assignatures. No obstant, a diferència d’altres assignatures,  m’agradaria mencionar que dins el Campus Extens està molt ben estructurada, fet que m’ha ajudat a poder seguir correctament l’assignatura.

8. Reflexió o conclusió final

Tot i que ja no em quedi gaire cosa a dir, m’agradaria afegir una sèrie d’idees. En primer lloc que malgrat haver fet força treball, crec que aquest aprenentatge m’ha estat útil i m’ho serà en un futur. A més, un altre aspecte que per a mi és molt important, és que l’assignatura està relacionada amb l’ensenyament en l’Educació Primària, fet que pens que ens anima a treballar-hi i a dedicar-hi temps i interès, ja que no en totes les assignatures del Grau passa això. Així, el que hem après ho hem fet en relació a com aplicar-ho a les aules de Primària.

Finalment, a més dels aprenentatges de continguts o aprenentatges pràctics per a crear materials diversos, un altre aspecte que m’agradaria comentar és que la realització d’aquesta assignatura ha contribuït a fer-me veure i a entendre l’ampli ventall de possibilitats que tenen les TIC, de cada vegada més presents en el nostre dia a dia.

En conclusió, que en general me’n duc una bona experiència i un bon aprenentatge, i el més important: ganes de continuar formant-me en aquest tema, del qual segueixo llegint i informant-me, malgrat haver acabat les pràctiques de l’assignatura, gràcies als blogs o perfils de twitters que segueixo.

Esper que us hagi agradat la meva Carpeta d’Aprenentatge

Fins aviat :)

7) Xarxes Socials

En què consisteix aquest taller?

Aquest darrer taller consisteix en analitzar el potencial educatiu de les xarxes socials, i emprar-les per a desenvolupar i organitzar activitats educatives adients al grup classe creat prèviament relatives a cada activitat educativa dissenyada en els tallers anteriors.

Introducció

Així doncs, començaré definint breument què és una xarxa social. Una xarxa social és una estructura que ens permet comunicar-nos amb diferents persones, compartint amb aquestes allò que desitgem: textos, imatges, vídeo, enllaços,...

Centrant-nos més en l’àmbit educatiu, existeixen les xarxes socials educatives. Aquestes ens possibiliten crear una comunitat d’aprenentatge, amplificant l’apropament i la comunicació entre l’alumnat i el docent i entre el propi alumnat. A més, facilita la coordinació a l’hora de dur a terme treballs en grup. L’exemple de xarxa social educativa en el que em centraré en aquest taller és l’Edmodo.

Edmodo

L’Edmodo és una aplicació on-line que ens permet crear un espai virtual on alumnat i professorat poden compartir arxius, enllaços, tasques, missatges, comentaris i informació diversa.

A part de publicar la informació desitjada, la pots organitzar en diferents carpetes i decidir també a qui anirà destinada, ja que existeix la possibilitat de crear diferents grups i sub-grups.

A les activitats o qüestionaris s'hi pot afegir una data límit d’entrega, la qual pot ser recordada mitjançant recordatoris o anuncis per a que l’alumnat tengui present quan ha de dur a terme la tasca. 

A més, posteriorment, totes aquestes tasques poden ser avaluades pel docent, si així ho desitja i retroaccionar la qualificació a tot l'alumnat.

Un altre aspecte que m’agradaria destacar és que es poden fer comentaris als arxius compartits, la qual cosa pot ser de gran utilitat per a resoldre dubtes o qüestions que no hagin pogut quedar clares.

El meu Edmodo

El que hem fet la meva companya Maria Sampol i jo ha estat el següent: ella s’ha registrat com a professora i les dues hem creat des del seu compte una classe de 4t curs. Ens hem decidit per aquest nivell perquè les activitats prèviament realitzades anaven dirigides a 3r, a 6è i dues a 4t. Així, hem considerat que el 4t curs seria el més adient, ja que més o menys es troba en un punt intermedi de tots els nivells.

Des d'aquest compte de professora, hem inserit a la biblioteca el material elaborat en els tallers anteriors: activitats interactives, presentació multimèdia, vídeo i àudio. Posteriorment hem afegit 4 activitats a la part de "tasques", cada una d'elles amb una data límit i relatives al diferent material adjuntant prèviament. Així doncs, el que hem fet ha estat enllaçar les 4 activitats als 4 materials (àudio, vídeo, presentació multimèdia i enllaç a les activitats interactives) perquè l'alumnat, des de la tasca, pugui accedir al material present a la Biblioteca de l'Edmodo.

Seguidament, des del seu compte m’ha convidat a unir-me a mi, ja que prèviament m’havia creat un perfil d’alumne amb el codi que li donava. Per a accedir al nostre Edmodo des del perfil d’alumne, ho podeu fer clicant aquí i introduint el següent codi: qrtw56

D’aquesta manera hem pogut observar l’Edmodo des de dues perspectives: la de professor i la d’alumne/a, comprovant que com a professora pots afegir coses i que aquestes després siguin o no visibles per a l’alumnat.

Així doncs, a continuació us adjunt  una fotografia que mostra com ho veureu si us uniu al nostre grup-classe:

Reflexió personal

Just el dia que anava a fer una intervenció a l’edubate de Twitter es varen intercanviar els rols i a mi em va tocar adoptar el rol de mestre reticent a l’ús de les xarxes socials a l’educació.

La veritat és que al principi em va resultar difícil adoptar aquesta postura en el debat. Tal vegada fa uns anys no hauria estat així, però el fet de cursar l’assignatura de “Mitjans i Recursos Tecnològics en el Procés d’Ensenyament-Aprenentatge en l’EP” m’ha fet veure que les xarxes socials, fent-ne un bon ús, poden ser del tot útil en l’àmbit educatiu.

Durant tot aquest temps, el Twitter, una de les xarxes socials mundialment més conegudes, m’ha possibilitat el fet de poder cursar l’assignatura des de Polònia, apropant-me més als companys i companyes i a la professora i possibilitant-me també publicar opinions o enllaços a la meva Carpeta d’Aprenentatge.

Des del meu punt de vista, les xarxes socials permeten treballar en grups més fàcilment, ja que potencia la coordinació entre els seus membres., els quals poden intercanviar idees i així desenvolupar l’aprenentatge entre iguals. A més, mantenen a l’alumnat informat del que passa en l’actualitat: notícies o esdeveniments importants.

No obstant, és evident que qualsevol eina té avantatges i desavantatges. En aquest cas, i en la meva opinió, consider que els aspectes negatius de les xarxes socials és que poden ser additives o també que poden ser perilloses pel tema de la privacitat, ja que hi ha molta informació a l’abast de molta gent.

Així, sempre que controlem els actes del menor, els continguts oferts en les xarxes socials i estem atents al tema de la privacitat, les xarxes socials poden ser útils per a aprofitar les potencialitats anteriorment citades i així aprofitar aquesta eina que de cada vegada està cobrant més importància en la societat actual.

6) Materials audiovisuals. Vídeo.

Introducció.

Aquest taller consisteix en escollir un editor de vídeo per a realitzar un muntatge de vídeo relacionat amb la temàtica del projecte escollit. Aquest vídeo, en el nostre cas relacionat amb el tema de “Els meus pobles: Poznan”, ha  d’incloure títols, un muntatge amb fragments de vídeo i/o imatges estàtiques, transicions adequades i sonorització.

El que hem fet la meva companya Maria Sampol Hernàndez i jo ha estat gravar una simulació del que es tracta que facin els infants i fer-ne el muntatge amb l’editor iMovie. Així, hem elegit 3 punts que hem considerat emblemàtics i ens hi hem gravat. Cal dir que en el cas dels infants, els 3 punts serien elegits per consens entre tot el grup-classe.

Com hem elaborat l’activitat?

Per a elaborar el material audiovisual, hem seguit les mateixes passes que proposem a la Guia Didàctica que segueixin els infants.

Així doncs, i en primer lloc, hem elaborat un guió, planificant cada part del vídeo. La primera part es tracta de la catedral, la segona de Stary Rynek i la tercera de Cytadela Park. A l’hora de fer el guió també hem anat pensant en les diferents seqüències. Així, per exemple, definíem concretament: què gravaríem de cada una de les parts; quant de temps ho gravaríem i qui ens gravaria. A més, en funció de a quin lloc dels 3 ens trobàvem i del que volíem destacar de l’escena, hem elegit també el pla més adient per a cada escena: pla general, pla específic o primer pla.

Una vegada teníem clar el guió, vàrem demanar ajudar a una companya per a que ens enregistrés. Per a fer-ho, li vàrem explicar el que teníem previst i també li vàrem donar una sèrie de consells que havíem llegit sobre com gravar per a obtenir un bon resultat: estabilitzar el dispositiu, gravar temps extra abans i després del que es desitgi captar, evitar l’ús del zoom, gravar amb la llum al darrera,... En conclusió, ella ens va gravar en aquestes 3 parts citades anteriorment.

A més de vídeos, vàrem realitzar també fotografies diverses per a incloure en el muntatge. Algunes d’aquestes són fotografies preses en els tres llocs on vàrem anar, tot i que la majoria d’aquestes fotos són les que apareixen com a transicions indicant el nom del lloc. Encara que sembli un vídeo, són moltíssimes fotografies passades a gran velocitat per a donar l’efecte de vídeo. Això es diu stop-motion, una pràctica que ens va semblar del tot interessant després de veure aquest vídeo que apareix a continuació i que ha estat gravat amb la mateixa tècnica, el qual ens va motivar per a dur a terme la idea:

Després de tenir enregistrats els fragments de vídeo, vàrem passar al muntatge. En el nostre cas, vàrem triar l’iMovie, ja que és l’editor que ens ve per defecte en els nostres ordinadors.

La primera passa fou col·locar els diferents fragments en l’ordre desitjat, i després anar-los retocant un a un: donar-li més o menys velocitat, afegir-li afectes, retallar-los, silenciar-los... Vàrem fer el mateix amb les fotografies. Després d’aquest procés, li vàrem incloure també les transicions realitzades amb la tècnica d’stop-motion.

Una vegada teníem seleccionat tot el que volíem mostrar i per tant també sabíem la durada del vídeo, vàrem passar al tema de la música i la locució. Quant a la locució, la vàrem fer a casa enlloc de “en directe” des de l’espai on ens gravàvem, ja que vàrem pensar que així minimitzaríem els renous de fons i es sentiria millor i més clar. Sincronitzar la durada de la imatge amb la durada de les nostres veus fou una tasca una mica dificultosa. Pel que fa a la música, vàrem escollir una cançó en versió instrumental de Maroon 5, la qual vàrem anar intensificant o suavitzant en funció dels nostres interessos.

El resultat final del nostre treball fou el vídeo que us mostrem a continuació, el qual va acompanyat de la proposta didàctica reflectida en la Guia Didàctica:

Usos del vídeo a l’Educació Primària

Fins el moment d’haver de realitzar aquest taller no m’havia plantejat els nombrosos usos didàctics que pot tenir el vídeo dins l’aula de Primària. Dic això perquè quan cursava aquesta etapa educativa, els vídeos només eren presents a la nostra classe com a entreteniment durant els patis de pluja que no podíem sortir a fora, durant hores d’absència d’un mestre o una mestra, o en altres ocasions semblants, però sempre com a recurs per a omplir temps sense programació alguna.

No obstant, després d’aquest taller he pogut veure que el vídeo presenta un ventall molt ampli de possibilitats quan és introduït a l’aula.

En primer lloc, els vídeos ens poden servir com a mitjà didàctic per a explicar els continguts desitjats. Així doncs, si l’empram com a recurs didàctic, podrem aprofitar el potencial comunicatiu de les imatges, dels sons i del text en un mateix temps i en un mateix lloc: un muntatge de vídeo. En conclusió, diferents canals pels quals es presenta la informació als infants, cridant l’atenció i la motivació dels infants, siguin quins siguin els seus estils d’aprenentatge o sigui quin sigui el canal per on reben millor la informació.

En segon lloc, l’objectiu pot esser que aquest sigui elaborat per l’alumnat, com és el cas d’aquest taller. D’aquesta manera, potenciarem la part expressiva dels infants, ja sigui a través de l’expressió oral o a través de l’expressió corporal i gestual. A més, desenvoluparem la seva imaginació i creativitat a l’hora de gravar-se i fer el muntatge. Cal dir, però, que en el primer cicle de Primària pot resultar una tasca dificultosa per als infants.

Per a acabar amb aquesta reflexió personal, m'agradaria ensenyar-vos una imatge: 

El que simplement vull fer entendre és que el vídeo, així com qualsevol altre recurs tecnològic, sempre ha d'anar acompanyat d'una correcta planificació prèvia i formació del professorat per a tenir una gran utilitat didàctica, ja sigui com a mitjà o com a fi didàctic a les aules de Primària. En cas contrari, es pot caure en l'error de dur a terme la mateixa acció que es reflecteix a la vinyeta.

A més de les meves aportacions, m'agradaria també afegir-ne una altra. I és que navegant per la xarxa per a cercar informació referida al tema, he trobat el següent article d’una professora de la Universitat de Salamanca, que he trobat molt interessant:

http://web.usal.es/~anagv/arti4.htm

M’ha semblat molt adient per a acompanyar la reflexió d’aquest taller per una sèrie de motius.

En primer lloc, perquè l’article d’A. García ens fa una breu introducció al tema amb conceptes bàsics del llenguatge visual com pla, espai, punts de vista i moviments de la càmera, entre altres seguit d’un apartat on explica la realització del vídeo. Així doncs, aquesta part ens pot resultar del tot útil a l’hora d’elaborar un vídeo, ja sigui el d’aquest taller, un vídeo per a aplicar a l’aula o qualsevol altre.

D’altra banda, el segon motiu és que es centra més en temes educatius i didàctics, explicant les aplicacions didàctiques i les funcions didàctiques, així com una explicació més centrada en la tasca a l’aula: com aplicar-los, com avaluar-los, com realitzar la Guia Didàctica,...

Així que us animo a pegar una ullada a l’article i així aprofundir una mica més en el coneixement del tema.

Fins aviat!

5) Presentacions multimèdia interactives

Introducció.

Aquest taller consisteix en realitzar una presentació multimèdia interactiva amb el Power Point d’una temàtica relacionada amb el projecte escollit. Aquesta presentació, en el nostre cas aquesta relacionada amb el dia de la Independència a Poznan, ha de tenir una sèrie de característiques, com per exemple: una portada amb el nom del material, una presentació, una presentació de continguts, activitats i un acomiadament.

El que hem fet nosaltres ha estat realitzar una presentació simulant el recorregut que segueix la processó que es celebra el Dia de la Independència a Poznan.

Així, ells mateixos es poden situar, ja que saben des d’on parteix i fins on arriba la processó.

Pensem que és una manera clara de que els alumnes vegin per on passa aquesta i què s’hi poden trobar.

Al final d’aquesta presentació, hi hem inclòs una sèrie d’activitats de resposta múltiple i de temps i intents il·limitats per a repassar els continguts exposats anteriorment. A continuació hi ha un exemple de pregunta:

A continuació teniu la presentació en línia, tot i que si us la voleu descarregar amb tots els elements interactius inclosos (animacions, transicions entre diapositives, elements auditius,...) ho podeu fer aquí. A més, hi trobareu les imatges i vídeos emprats en la realització de la presentació multimèdia.

Aquesta presentació està pensada per a ser treballada seguint les recomanacions presents en aquesta Guia Didàctica:

Valoració del material realitzat.

En el meu cas, aquesta activitat m’ha semblat una mica difícil. És així perquè fins el moment només havia emprat el Power Point per a fer presentacions que incloïen imatges i text, principalment. Així doncs, a l’hora d’introduir-hi els altres elements interactius (accions o enllaços, per exemple) m’ha resultat una tasca una mica complicada.

No obstant, amb esforç i temps pens que  hem obtingut un bon resultat. A més, el fet d’haver-hi dedicat més atenció i esment crec que ens ha ajudat a conèixer millor el recurs.

Reflexió sobre les possibilitats d’aquesta eina.

El Power Point és un programa a través del qual es poden realitzar presentacions multimèdia interactives, les quals ens seran de gran utilitat per a exposar estructuradament, visualment, de forma clara i ordenada els continguts que es desitgin.

Pens que incloure aquesta eina a les aules de Primària és una bona manera d’acaparar l’atenció de l’alumnat, motivant-lo i despertant en ell l’interès necessari per aconseguir un bon aprenentatge.

A més, el Power Point ens pot servir com a mitjà per a exposar continguts, si el docent l’empra per a explicar algun tema o com a finalitat, si l’objectiu del docent és que l’alumnat n’elabori un.